Conferència «Verdaguer, poeta modern»

L’obra de Jacint Verdaguer , fruit, com deia Yxart, d’una de les “imaginacions poètiques més potents” del país, és indubtablement polifacètica i segurament per això bandejada i lloada, segons els temps, per una o altra part del sistema literari català. Malgrat les diverses aproximacions i mirades, però, allò que fa de Verdaguer un dels pilars indispensables de la literatura catalana és la seva modernitat: en el plantejament de l’origen del fet poètic —l’enyorança, el desig, el desengany—; en la manera d’entendre la poesia —com un consol i un refugi per a l’ànima—; en la seva condició de poeta —víctima de l’oblit, l’exili i la indiferència—; i en l’aproximació a l’heterodòxia —mística i mistèrica.

Roger Canadell i Rusiñol és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2012) amb la tesi titulada Josep Anselm Clavé i l’escriptura: obra poètica i periodisme cultural, amb la qual va rebre el premi Lluís Nicolau d’Olwer (2016) de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. És professor agregat dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya en el Grau de Llengua i Literatura Catalanes i en el Màster d’Edició Digital. És membre dels grups de recerca GELIV (Grup d’Estudi de la Literatura Catalana del Vuit-cents), a la Universitat de Barcelona, i LICMES (Grup d'Estudis de Literatura Catalana, Món Editorial i Societat), a la UOC. La seva recerca s’ha especialitzat en la literatura i la cultura catalanes del segle XIX (literatura popular i Renaixença) i del segle XX (especialment en l’obra poètica de Miquel Martí i Pol, del qual ha estat curador d’alguns llibres, antologies i aplicacions digitals per a infants). És membre de la Societat Verdaguer i director adjunt de la Fundació Miquel Martí i Pol.