Activitats
Altres espais
L'Auditori és un centre cultural modern i funcional que acull les arts escèniques (música, dansa, teatre...) a Santa Coloma de Farners. És un espai arquitectònic equilibrat, preparat amb preinstal·lacions per a equipaments d'avantguarda i plantejat per a sala d’audició de concerts de diferents estils de música i per a sala polivalent per respondre a les necessitats de tota mena d'espectacles.
Característiques generals:
Aforament per a 251 persones.
Sala: 370 m 2 ( zona butaques 255 m 2 ).
Escenari a un nivell de 116 m2 amb capacitat per a qualsevol mena d’espectacle: orquestres amb cors, conferències, actes d’empresa, rodatges, etc.
Promotor: Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Arquitecte: Joan Torner Corcoy. o Arquitecte Tècnic: Xavier Mora Panosa. Enginyer Instal·lacions i prevenció d'incendis: Lluís Xancó. Estudi Acústic: Higini Arau. Cap d’Obra: Joan Reig. Estructura: Engi Project. Constructora: Argon Informàtics. Instal·lacions: Aplicacions Elèctriques, s.a. Instal·lacions Climatització: Aiterm. Il·luminació: Iguzzini Illuminazione. Butaques: Ascender.
Situació: c. Malva cantonada amb c. Sant Jaume (Complex Cercle Cultural Colomenc)
La Biblioteca Joan Vinyoli és un centre d’informació que facilita l’accés lliure i sense discriminacions al coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació. L’alfabetització, l’educació i la cultura han de ser l’essència dels serveis de la biblioteca.
La nova biblioteca està situada en un edifici emblemàtic del centre històric de la ciutat i rep el nom de Joan Vinyoli (1914 - 1984). Joan Vinyoli és considerat un dels poetes més importants, autèntics i comunicatius del segle XX. Joan Vinyoli va ser nomenat fill adoptiu de Santa Coloma, a títol pòstum, l'any 1991. A partir del 2002, quan la biblioteca esdevé de titularitat municipal, passa a ser oficialment Biblioteca Joan Vinyoli.
El 31 de maig de 2008, es va inaugurar la nova Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners. Es va construir un edifici nou al qual s'hi va integrar una part de l’antiga biblioteca, la qual s’ha conservat, ja que és un edifici protegit per l’Ajuntament. En aquesta part s’hi ha destinat la sala polivalent que inclou les diverses activitats que el municipi programa.
Amb el nou edifici, realitzat per l’arquitecte Carles Lloret Nadal, es passa d’una superfície de 250 m² a 1.063 m². La biblioteca està distribuïda en dues plantes, on podrem trobar documents en diferents suports i diferenciats en els espais següents: infantil, adults i joves, còmics, premsa i revistes, música, cinema i internet. També disposa d'una sala polivalent per poder realitzar-hi activitats.
La biblioteca forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i és gestionada per l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners, amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
La Casa de la Paraula és un espai per gaudir de la cultura nascuda o vinculada al municipi amb voluntat de transcendir els límits naturals de la ciutat per esdevenir un referent cultural i un reforç de la seva capitalitat.
El eixos de treball del centre són:
- Esdevenir un centre de cultura que difongui la paraula a partir de totes les expressions artístiques i comunicatives de què és objecte.
- Divulgar les aportacions de Santa Coloma de Farners en el camp de la paraula i les arts al llarg de la història.
- Fomentar la creació artística
- Facilitar l’accés a la cultura
Per acomplir aquests objectius la Casa de la Paraula està concebuda a partir d’una triple vessant: com un centre cultural amb l’organització d’activitats diverses, com un centre expositiu que pugui acollir exposicions permanents o temporals i com un espai de formació en art.
Casa de la Paraula
Adreça: carrer del Prat, 16
17430 Santa Coloma de Farners
Tel. 972 84 09 77 972 84 35 82
www.culturascf.cat a/e cultura@scf.cat
El Parc és un espai d'oci, situat al sud-oest de Santa Coloma de Farners, a tocar del nucli urbà, creat per l'ús públic a finals del segle XIX. S'hi accedeix des del centre de la vila pel Passeig de Sant Salvador i el passeig de la Nòria. Queda delimitat entre la riera Major i la Muntanya del Rocar amb la carretera de Farners.
Amb més d'un miler d'arbres, la majoria plàtans, el parc és un espai natural creat a l'entorn de la Font de Sant Salvador, té, però diverses fonts i espais de lleure. A l'entrada hi ha arços i til·lers, però dins el parc s'hi troben també verns, castanyers d'índies, tells, sequoies, picea, cedres, xiprers, pinastres, alzines i suros.
Ja dins al Parc, el passeig de la Font Picant uneix les dues fonts principals, la de Sant Salvador i la Picant. Al seu voltant hi conflueixen la Riera de Sant Hilari i la del Castanyet formant la riera Major, amb la Resclosa. Hi ha també un parc infantil. Destaca el Monument a la Sardana i el Monument a Sant Salvador de G. Morera, així com l'espectacular roca convertida en l'actual Font de Sant Salvador.
Història
El nom del Parc es deu a Salvador d'Horta (1520-1567), un franciscà nascut a Santa Coloma que esdevingué Sant l'any 1938. La Font Picant està dedicada al també colomenc frare dominic Sant Dalmau (1291-1341).[1] La Font de Sant Salvador ja era utilitzada pels habitants de Santa Coloma a mitjan segle XVIII, però no va ser fins a la Revolució del Setembre de 1868 quan es va intentar crear una zona pública que s'hi convertí finalment l'any 1895. Al llarg del segle XX es va anar ampliant tot l'entorn, amb diferents ampliacions aconseguides per l'Ajuntament a través de compres o donacions fins a configurar el que avui és l'actual Parc.
L'església parroquial de Santa Coloma de Farners, al centre de la ciutat, és un temple construït al segle XV encara que ha estat profundament remodelat en èpoques posteriors, que és consagrat a Santa Coloma. L'església és el temple parroquial i s'hi fan oficis en els horaris habituals. Ocasionalment s'hi organitzen actes culturals. Per a visitar l'església cal contactar amb l'oficina parroquial.
Usuaris: Escolars. Esportistes de competició. Població en general.
Règim d’accés: Lliure amb entrada puntual. Lliure amb quota periòdica de soci o abonat.
Accessibilitat: Esportistes - Accessos sense barreres. Recorreguts interiors adaptats.
Espectadors - Accessos sense barreres. Recorreguts interiors adaptats.
Pista doble poliesportiva. Recinte amb tancaments fixos. 40 m x 20 m. 800 m².Paviment: Terratzo.Activitats: Bàsquet. Minibàsquet. Futbol sala. Hoquei sobre patins. Patinatge. Handbol.
Pista doble poliesportiva. Espai a l'aire lliure. 40 m x 20 m. 800 m².Paviment: Terratzo.Activitats: Futbol sala. Bàsquet. Minibàsquet. Voleibol. Handbol.
Rocòdrom boulder. Recinte amb tancaments fixos. 3 m d'alçada. 25 m² d'escalada.Paviment: Terratzo.Activitats: Escalada esportiva.
Sala esportiva 2. Recinte amb tancaments fixos. 24 m x 11 m. 264 m².Paviment: Terratzo.Activitats: Condicionament físic (activitats dirigides). Bàsquet.
Espais complementaris:
- Vestidors
- 5 Col·lectius. 1 Individual. 142,00 m² Superfície total.
- Magatzems
- 2 Magatzems esportius. 5,00 m² Superfície total.
- Grades
- 1 Grada. 240 Seients.
Serveis que s'ofereixen al públic en general
Consulta de documents
- Fons documentals.
- Col·lecció fotogràfica amb més de 6000 imatges de poblacions, edificis històrics i paratges de la Selva.
- Instruments de descripció de l'arxiu: guia-quadre de fons, inventaris i catàlegs. Inventaris dels arxius municipals de la comarca.
Consulta de publicacions
- Biblioteca auxiliar especialitzada en història i geografia dels pobles de la Selva i de Catalunya, amb més de 2500 volums.
- Hemeroteca amb una extensa col·lecció de revistes locals i butlletins de tots els municipis de la comarca.
- Col·lecció d'impresos i programes de festes d'àmbit comarcal.
Altres serveis a l'usuari
- Servei de referència: facilita la consulta de dades i elabora recerques puntuals per a investigadors i particulars que no es poden desplaçar personalment a l'arxiu.
- Servei de reprografia: fotocòpia de documents i llibre i còpies fotogràfiques; aparell lector de microfilms. La reproducció queda supeditada a l'estat de conservació dels documents i llibres en qüestió. En cas de voler publicar una imatge reproduïda, caldrà emplenar un formulari.
- Servei d'assessorament i orientació a les persones que inicien una investigació històrica i documental, i a les que volen classificar i descriure llurs fons privats.
- Expedició de la targeta d'investigador de la Generalitat de Catalunya vàlida per a tots els arxius públics del Principat.
- Expedició de certificacions sobre l'existència de documents de l'Arxiu, així com de fotocòpies compulsades; expedició de certificats d'assistència a la sala de lectura.
Serveis que s'ofereixen a l'administració
- Servei de consulta i préstec d'expedients i documents als organismes i institucions que tenen dipositada llur documentació a l'Arxiu Comarcal.
- Servei d'assessorament a ajuntaments, arxius municipals i organismes oficials per a l'organització i descripció arxivística dels seus fons.
- Servei de préstec de documents, impresos i imatges per a exposicions organitzades per altres institucions i organismes, sempre que s'acompleixin determinades condicions de seguretat.
Un magnífic castell d’estil romànic, damunt d'un turó enmig de les Guilleries.
El primer esment data de mitjan s. XI, quan el vescomte Ramon Folc de Cardona va jurar fidelitat al comte de Barcelona. La família Farners en va mantenir la castlania fins al s. XIII, en què va passar a mans dels Vilademany. Al s. XV va ser abandonat definitivament, excepte durant una breu ocupació per una guarnició borbònica just després de la Guerra de Successió, a inicis del s. XVIII.
Arquitectònicament segueix el model dels castells del s. XI-XII, amb una torre mestra, en aquest cas rodona i de 12 m. d’alçada, i un recinte que l’envolta, que en el castell de Farners té 211m² de superfície, i està limitat per una muralla emmerletada. A l’interior del recinte es poden veure algunes restes d’habitacions i sales. S’hi van fer excavacions els anys 1991 i 1992 i està restaurat amb molt de gust per poder ser visitat.
Es tracta d’un espai senzill però molt bonic, i que fàcilment us transporta a èpoques llunyanes. Val la pena desplaçar-se fins a l’esplanada de Farners, on us espera l'ermita del mateix nom, i des d’on s’accedeix al castell. A l’esplanada s’hi pot arribar en cotxe, tot i que a peu és una caminada curta i molt maca amb multitud d’opcions per arribar-hi, o bé amb bicicleta de muntanya. Només cal arribar al Parc de Sant Salvador, punt on ja trobareu la senyalització d’accés al castell.
Arribats al castell, podreu visitar el recinte que envolta la torre, passejar pel pas de ronda, i també pujar a la torre, un mirador excepcional de Santa Coloma de Farners, les Guilleries i la plana de la Selva.
Info pràctica: Visitable.
Adreça: Disseminat 63
Molt estimada pels locals, és una construcció romànica del s. XII, amb afegit barroc, a tocar del castell de Farners
De l’època romànica se’n manté l’absis semicircular i un tram de la nau. Sembla que és la reconstrucció d’una capella anterior, de la qual no en queda cap resta. Al segle XVIII s’hi va fer una important ampliació amb l’estil propi de l’època, en aquest cas barroc.
Consagrada l’any 1200, s’hi venera la Mare de Déu de Farners, també de talla romànica. Per veure la figura original, però, caldrà anar a l'església parroquial, al centre del municipi, on es conserva en les condicions requerides per una talla d’època romànica.
És una ermita molt estimada a Santa Coloma; no en va, hi han tingut i hi tenen lloc molts casaments de colomencs i colomenques.
Està ubicada al peu del Castell de Farners, i entre aquest i l’ermita, a l’esplanada de Farners, és on tenen lloc importants celebracions o festivitats locals com la Festa del Cor o l’Aplec de Farners. També és un punt de destinació, i molt sovint de pas, de moltes rutes a peu o en bicicleta, entre les quals, la Ruta de les 10 Ermites.
Info pràctica: és un recinte de caràcter religiós que és visitable quan s'hi fan oficis religiosos, o durant les festes locals que tenen lloc a Farners.
Adreça: Diseminado Diseminat 63
- Propietari: Ajuntament de Santa Coloma de Farners
- Gestor: Ajuntament de Santa Coloma de Farners
- Règim d'accés: Lliure amb quota periòdica de soci o abonat. Lliure gratuït
- Usuaris: Escolars. Esportistes de competició. Població en general
- Accessibilitat esportistes: Accessos sense barreres. Recorreguts interiors adaptats. Vestidors adaptats
- Accessibilitat espectadors Accessos sense barreres. Recorreguts interiors adaptats. Serveis adaptats
- Espais esportius de la instal·lació: Pavelló: 1 Pista triple poliesportiva. Sala: 1 Altres sales.
Dimensions: 45 x 27 m. Parquet.
Aforament: 500 espectadors
La capella és d'una sola nau amb absis semicircular, té un campanar d'espadanya d'un sol ull, i a la part davantera un porxo amb arcades de mig punt, teulat de teula àrab a dues vessants i un ràfec de tres fileres de teula plana al seu voltant. Hi ha un petit cos quadrangular afegit que correspon a la sagristia. El porxo, rectangular, és espaiós, té tres finestres a ponent, i una porta amb tres finestres més a cada costat. Cada finestral té una llinda inferior monolítica de granit. El teulat és de cairats de fusta i tot el voltant al seu interior hi ha un banc de pedra adossat a la paret.
La porta d'entrada al temple, a la façana de ponent, sota el porxo, és adovellada de mig punt i amb una finestra a cada costat. Les dues amb llinda monolítica, la de l'esquerra porta una inscripció amb l'any, l'altra finestra porta la data 1912 i lletres il·legibles.
L'espai interior té una llargada de dotze metres per set d'ample i està cobert per tres tipus de volta: la més gran des de l'entrada és volta de canó; al creuer una volta d'aresta i en l'absis és semicircular. El presbiteri té un altar amb ara de granit i l'absis presenta una fornícula amb la imatge de Sant Marçal. A cada braç del creuer hi ha una finestreta rectangular i una imatge dels sants Cosme i Damià, màrtirs. Dins la sagristia hi ha una làpida que rememora l'acte de benedicció de la campana i l'altar dels anys 1967 i 1970.
L'interior està enguixat i pintat de blanc, el terra està format per mosaics quadrats amb dos tipus de dibuix. Pel que fa al parament de l'exterior són arrebossats sense pintar. Tots els murs són de maçoneria senzilla i carreus granítics ben tallats a tots els xamfrans. Al voltant de l'ermita, menys a l'absis, hi ha un terra format per grans lloses granítiques.
Història
Es coneix el culte de l'ermita a partir del 1700, quan ja existia la capella i els membres de la família Callicó n'eren els obrers perpetus. El bisbe va ordenar que els pabordes de la Confraria del Ciri entressin també en l'administració per ajudar a la neteja i cura de la capella. L'any 1746 la capella constava molt ben arranjada amb l'altar major i els ornaments litúrgics complets. L'ermita té uns Goigs dedicats demanant la protecció del sant.
Sant Miquel de Cladells és una antiga església parroquial, esmentada al s. X.
L’edifici actual és del s. XII i es conserva ben visible la primitiva estructura romànica, d’una nau trapezoidal, amb porta a migdia, i absis semicircular decorat a l’exterior amb un fris de semiesferes amb una creu incisa. El campanar, de torre de planta quadrada i teulada piramidal, és adossat a la façana nord i s’hi accedeix per una escala de cargol. A la banda sud-est hi ha afegits de datació més tardana i a ponent s’hi adossa la rectoria, després hostal i ara casa de colònies.
S'hi arriba fàcilment amb cotxe. Es troba en un trencant situat a la carretera que uneix Santa Coloma i Sant Hilari Sacalm.
Forma part de la Ruta de les 10 Ermites, just abans d'enfilar el camí cap a Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda.
Info pràctica: és visitable. L’església roman tancada excepte quan s’hi celebra ofici.
Antiga església parroquial, probablement romànica.
A 5 km de Santa Coloma hi trobem el veïnat de Castanyet. S'hi arriba per carretera asfaltada, seguint la riera de Castanyet, que continua en forma de pista fins a Sant Hilari Sacalm, passant per l'Espinau i pel Sobirà.
L'ermita de Sant Andreu de Castanyet ja s'esmenta al s. XIII; per tant, es considera d'origen romànic, malgrat no ser pur, queda emmascarat. Té una sola nau, que queda capçada per un absis semicircular. A la banda nord hi trobem el campanar, de torre de planta quadrada i teulada piramidal, així com la dependència afegida de la sagristia.
A la banda de ponent se li adossa la rectoria, un edifici del s. XVIII, actualment restaurat i convertit en casa de colònies.
Forma part de la Ruta de les 10 Ermites.
Info pràctica: és visitable. L’església roman tancada excepte quan s’hi celebra ofici.
Descripció
Es tracta d'un edifici d'una sola nau de 25 metres de llargada per 10 d'amplada. El presbiteri té forma trapezoïdal obert a la nau i més tancat on hi ha la imatge del sant. Sobre l'altar hi ha un baldaquí de fusta amb vitrall circular. Als peus de la nau hi ha el cor i al costat dret es veuen dues finestres amb vitralls on hi ha representats els dos sants locals, sant Salvador d'Horta i sant Dalmau Moner.
L'exterior, molt auster, només té com a motiu decoratiu a la façana el frontís semicircular de rajola vidrada on es representa el sant, un òcul amb revestiment vermell i una rosassa amb un vitrall de motius florals. El paviment és arrebossat i pintat de color blancs, amb un sòcol força alt en color gris. La porta d'entrada és rectangular i coronada per un arc de mig punt, dins el qual hi ha el frontís decorat. L'edifici fa cantonada i el mur lateral presenta tres obertures, totes elles senzilles i rectangulars.
Història
En el lloc de l'actual església ja hi havia una petita ermita dedicada a sant Sebastià amb un habitacle al costat per l'ermità. L'any 1876 s'utilitzava per a dir-hi la missa diària pels pares jesuïtes.
La construcció de l'edifici actual es va iniciar el 16 d'agost de 1881 i es va acabar el 5 de gener de 1886. El 1888 es van fer les pintures del costat de l'altar major que mostren la vida del sant. L'any 1897 es va tancar per manca de sacerdot i el 1900 el rector de Santa Coloma va confiar l'església a l'ermità Jaume Cañellas. El 1936 es restaura tot l'exterior però poc després, amb la guerra Civil, totes les imatges van ser destruïdes i es va convertir en forn de pa i magatzem. L'ermità, per mitjà de les almoines, la va restaurar i el 1963 es va inaugurar el presbiteri i el nou altar. El 1979 tornà a dependre de la parròquia de Santa Coloma.
La imatge actual del sant (1970 aprox.) és obra de l'escultor local Josep Martí Sabé i els vitralls (1988) de Ferran Ribot. Destaca per ser el punt d'arribada del pelegrí de Tossa, el 20 de gener, tradició que compta amb molts seguidors en l'actualitat.
S'ubica dins de l'edifici del Centre Municipal d'Educació.
Línies / Cursos
- Iniciació (a partir de 4 anys)
- Preparatori
- Nivell Elemental
- Nivell Professional
- Adults
- Estudis Musicals
L'Espai Joan Vinyoli, que està ubicat dins la Casa de la Paraula, recrea l'univers del poeta barceloní amb una forta vinculació a la capital selvatana on passava els estius de la seva joventut. La natura que envolta el municipi va tenir un paper clau en la configuració de la seva sensibilitat poètica.
L’espai creat pels artistes Josep Mañà i Isabel Banal ens permet descobrir diversos elements de la seva cosmogonia poètica, el suro, la raqueta de tenis, la col·lecció de galls. També podem trobar el mobiliari original del seu despatx –la taula, la cadira, les pintures, el llum, una selecció de la seva biblioteca, primeres edicions dels seus llibres, etc.
La tria de poemes que ens acompanyen en aquest viatge iniciàtic l’ha realitzada el biògraf de Vinyoli Pep Solà.
Trobareu més informació sobre el poeta Joan Vinyoli en aquest enllaç
El veïnat de Castanyet s'estén per les valls de la riera del mateix nom que, des dels límits de la plana de la Selva, s'enfilen pel collet de l'Espinau o per Santa Bàrbara fins a l'altiplà de les Guilleries. La vall formada per la riera de Castanyet -per la qual s'esmuny la carretera i la pista principal-, és prou àmplia per admetre zones de conreus i assentaments dispersos de població, tot i que el bosc ocupa la major part del territori.
Es tenen referències de l'església de Sant Andreu de Castanyet des del segle XIII, tot i que com a comunitat o veïnat de poblament estable no se'n parla sovint fins al segle següent. A mitjan segle XIV, Sant Andreu passà a ser parròquia dependent de l'ardiaconat de la Selva, a la diòcesi de Girona. Al voltant de la parròquia s'organitzà el veïnat format per alguns masos, com l'Albó o el Taverner, i un grapat de focs remences (uns 10 a final de segle XV). En els segles següents, la comunitat va anar augmentant progressivament de població i ja hi ha indicis clars que tendí a especialitzar-se en tasques relacionades amb l'explotació del bosc: obtenció de fusta, de carbó de llenya o de castanyes, tots ells productes que es podien col·locar en el mercat, tant a Santa Coloma com, a partir dels ports de Blanes, Lloret i Tossa de Mar, a diversos punts de la Mediterrània occidental. Les castanyes de le Guilleries, per exemple, arribaven regularment a València a llarg dels segles XVI i XVII.
La població del veïnat va augmentar fins als 150 habitants a final del segle XVIII, però fou durant el segle XIX quan arribà a un major poblament, en apropar-se a les 350 ànimes el 1901, repartides en unes 50 cases. Va ser en aquest període quan les activitats agrícoles i forestals arribaren a una màxima extensió.
Es conreaven cereals (blat i ordi), vinya i horta i s'explotava el bosc per diferents finalitats: fusta de roure i castanyer, carbó de llenya d'alzina i roure, suro, cercles de castanyer per a fer rodells, castanyes, pinyons, etc. Quant a la ramaderia, cada casa acostumava a tenir una o dues vaques, i es censaven 10 mules que s'utilitzaven per al transport o per als treballs de bosc.
Per Castanyet hi passaven dos camins de bast, que se separaven prop del Frigolet. Un seguia la riera fins a l'església parroquial, mentre que l'altra s'enfilava per la carena que mena a Can Toni Mola i el Surós i, d'allà arribava als colls de l'Espinau i del Roscall. A final del segle XIX, davant el notable increment de la població de la vall i la magnitud que prenia l'explotació forestal, es va plantejar la possibilitat d'arreglar aquests camins. Primer, el 1880 es va construir el pont del Frigolet. Després, a partir de 1888, davant la manca de resposta de la Diputació i la falta de recursos de l'Ajuntament, la família Iglesias, importants propietaris al terme de Santa Creu d'Horta, s'encarregaven de convertir en carreter el camí fins a l'església parroquial. Posteriorment, a principis de segle, els mateixos Iglesias construïren l'actual pista de Castanyet a l'Espinau. En ser una carretera particular, es va establir un peatge a l'hostal.
Amb la nova carretera, es potencià l'explotació dels boscos de la zona alta de la vall, i es construïren molines o serradores a les propietats de l'Albó i, en el terme de Santa Creu, a Can Iglesias i el Sobirà. Al llarg de molts anys, aquesta pista forestal, de laboriosa i acurada construcció, ha acollit un dels trams més espectaculars del ralli Costa Brava.
Després de la Guerra Civil les activitats tradicionals d'explotació forestal anaren decaient i, amb ella, el mateix veïnat. A partir dels anys seixanta, arran de l'establiment de diverses fàbriques a Santa Coloma de Farners, molts masovers, bona part dels propietaris es traslladaren a la ciutat, deixant mig abandonats els masos i les masoveries. El veïnat va perdre, també, la parròquia i l'escola que s'havia instal·lat a can Moner on, els diumenges i dies festius també servia com a sala de ball. Actualment, la rectoria s'utilitza com a casa de colònies, i molts masos i masoveries han estat llogats o comprats per forasters, generalment com a segona residència, la qual cosa ha permès, si més no, el seu manteniment
L'església de Sant Pere Cercada és un magnífic exemple del romànic dels s. XII i XIII.
El primer esment de Sant Pere Cercada data del 1063, quan ja hi havia un lloc de culte. L’oposició del monestir de Breda perquè Sant Pere Cercada esdevingués monestir, en va impedir la construcció, i també l’establiment de la comunitat agustiniana fins al 1136.
La nova església, de factura romànica, va ser construïda entre finals del s. XII i principis del XIII i es va consagrar l’any 1245. A partir del 1480 la comunitat, ja decadent, va ser gestionada per priors absents, fins que el 1592 va passar a dependre del convent d’agustinians de la Seu d’Urgell.
L’església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llatina, cimbori i capçalera triabsidiada.
Exteriorment, l’edifici presenta pocs elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portada amb arcs en degradació, de la qual destaquen els capitells de pedra nummulítica de Girona. L’estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis als habitatges, actualment habitats, que hi ha a ponent de l’església.
S'hi accedeix per la pista forestal que surt del parc de Sant Salvador, en direcció al castell i i l'ermita de Farners. També s'hi pot arribar a peu o en bicicleta de muntanya per múltiples senders i camins. A més, forma part de la Ruta de les 10 Ermites.
Info pràctica: és visitable. L’església roman tancada excepte quan s’hi celebra ofici.
Sant Salvi de Cladells és un convent franciscà ubicat al terme de Santa Coloma de Farners (la Selva).
Arquitectura
.jpg)
L'edificació consta d'una part de convent amb un pati de 25,25 m de llarg per 13,53 m d'ample. Al costat oriental, la façana del temple té una fornícula sense la imatge i hi ha un campanar d'espadanya. Al sud hi ha un porxo amb set arcs sobre pilars quadrats; a l'oest a l'altura del primer pis hi ha una galeria de set arcs de mig punt sobre pilars octogonals. Al costat nord també apareix una galeria semblant, però de vuit arcs i una escala de pedra que porta al primer pis.[1]
L'església fa 28,20 m d'ample, i 3,60 m de fons les capelles laterals, dues a cada costat. L'absis semi-poligonal de cinc costats tenia coberta amb nervis amb clau de volta avui desapareguda.
A l'exterior es conserven els set contraforts de la capçalera, però totes les cobertes han desaparegut. El parament és de pedres irregulars i només els angles presenten carreus de granit ben escairat. La part de les dependències monàstiques ha sofert una intervenció i les teulades s'han restituït. L'entrada al recinte es troba al costat nord.[1]
Història
Any 1909
Construït a partir d'una ermita o capella referenciada des del 1282 i dedicada al bisbe i màrtir sant Salvi. Amb el trasllat de relíquies del sant des de Roma l'any 1591 l'ermita va esdevenir santuari.[1] El 1690 va ser donada pel marquès de Rupit als franciscans que hi van fundar un convent.
A partir del 1735 els franciscans tenen cura també de l'hospital de Santa Maria de Bellver. En aquest mateix segle es refà l'edifici i el 1801 l'església. Deu anys més tard el lloc és devastat pels francesos, els monjos es refugien a Sant Francesc de Girona.
Amb la desamortització de Mendizàbal (1835) la comunitat fou dispersada i el monestir abandonat. Temps després passà a ser propietat dels pares Agustins de Calella que van custodiar els arxius fins que van ser destruïts durant la guerra civil de 1936.[1]
