Comentem "Los proscritos de Poker Flat" de Bret Harte, "El Sur" d'Adelaida García i "El sentit d'un final" de Julian Barnes

En aquesta ocasió el Club de Narrativa, de la mà de David de la Rosa Gubau, comentarà tres textos curts.

"Los proscritos de Poker Flat", de Bret Harte.

Varios personajes quedan atrapados en una cabaña de las montañas. Entre ellos hay un violento forajido, su esposa, un desgraciado jugador y una bailarina, además de otros personajes indeseables.

"El Sur", d'Adelaida García.

Adelaida García Morales publicó esta novela corta en 1985. Se trata de un maravilloso relato sobre la ausencia en el que se cuenta la relación entre un padre y su hija adolescente, lo que incluye el tránsito de ella desde la niñez a la pubertad. La historia parte además de una situación tan dolorosa como el suicidio del progenitor.

A lo largo de las páginas, la narradora trata de desentrañar los misterios que rodean a la figura paterna –un hombre de un extraño proceder– centrados en encontrar los motivos que le llevaron a terminar con su vida. En su búsqueda, Adriana se da cuenta de que son fundamentalmente dos: la huida de un amor imposible y el abandono de un hijo, aunque para ella lo más importante es adentrarse en el sufrimiento del padre con el ánimo de comprenderlo. (elespanol.com)

"El sentit d'un final", de Julian Barnes

Premi Man Booker 2011 (a la millor novel·la publicada a la Commonwealth i Irlanda)

Tony Webster és ara un jubilat de vida tranquil·la, divorciat amistosament, amb una filla i aparentment en pau amb la seva vida. Però quan rebi una carta d’un bufet d’advocats, es veurà abocat a revisar el seu passat, especialment els seus anys adolescents.Just abans d’anar a la universitat, el seu grup d’amics es va ampliar amb l’Adrian Finn, el més seriós i intel·ligent de tots quatre. Amb fam de sexe i de llibres, sense noies, van viure un any molt intens i van jurar ser amics per sempre. Ara, passats més de quaranta anys, Tony Webster s’adona que molts fets potser no van passar com els havia recordat. Perquè la memòria és imperfecta i pot fer aflorar sorpreses. I, fins i tot, obligar-te a reinterpretar tota una vida.