Inauguració de l'exposició

Dissabte 15 de gener s'inaugurarà l'exposició, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la commemoració dels 50 anys de la mort de Robert Gerhard. Aquesta tindrà lloc a les 12h del migdia a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners i comptarà amb la presencia de Oriol Pérez Triviño comissari de l'exposició.

Hi esteu tots convidats!

Robert Gerhard i Ottenwalder (Valls 1896 - Cambridge 1970) és considerat el màxim exponent de la música catalana del segle xx. Fill de pare suís i mare alsaciana establerts a Valls, atansar-se a la seva figura és fer-ho amb una polièdrica i rica personalitat que abasta les facetes de pianista, compositor, pedagog, promotor, musicòleg i intel·lectual.  Iniciat, estilísticament, en el «nacionalisme musical», en haver estat el darrer deixeble del compositor tortosí Felip Pedrell (1841-1922), i culminat dins de la definida per Anton Webern com «Nova Música», gràcies als seus estudis amb Arnold Schönberg (1874-1951) a les ciutats de Berlín i Viena, fan de Gerhard aquesta gran personalitat.

Format amb Enric Granados i Frank Marshall (piano), entre 1916 i 1921 fou deixeble de Felip Pedrell en les disciplines de musicologia i composició. Va col·laborar amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya recollint cançons orals. El 1923 es va traslladar a Viena per estudiar amb Arnold Schönberg, amb qui va treballar fins al 1928. El 1931, amb l'arribada de la República, va formar part del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya i fou nomenat professor de música de l’Escola Normal. Va formar part del grup renovador Compositors Independents de Catalunya i va impulsar el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània a Barcelona el 1936. El 1939 va exiliar-se i va establir-se al King’s College de Cambridge, on va romandre la resta de la seva vida.

Amb l’adopció de la ciutadania britànica, el 1960, Gerhard va iniciar una etapa on la internacionalització de la seva música es va fer més evident. El seu talent va ser reconegut per directors com Leonard Bernstein que li va encarregar la Simfonia núm. 4 «New York» amb motiu del 125è aniversari de l’Orquestra Filharmònica de Nova York. Una de les obres més importants d’aquesta darrera etapa va ser La peste, composta a partir de l’obra homònima d’Albert Camus, estrenada el 1964 al Royal Albert Hall amb l’orquestra i el cor de la BBC sota la direcció d’Antal Dorati. El 1968 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge. La seva extensa obra va suposar una renovació avantguardista que va des de propostes neoclàssiques al serialisme, alhora que va reutilitzar melodies populars.

Comissariat: Oriol Pérez i Treviño