Pere Català i Pic. Fotografia, patrimoni i avantguarda

Exposició

Finalitzat
Del 04.08.21 al 10.10.21

L'exposició es podrà visitar del 3 d'agost al 10 d'octubre

Activitats complementàries:

Inauguració el divendres 6 d'agost a les 6 de la tarda.

Presentació de la biografia del fotògraf «Pere Català i Pic: fotografia, publicitat, avantguarda i literatura, 1889-1971», de Pablo Gioridissabte 9 d'octubre, a les 12 del migdia.

La trajectòria de Pere Català i Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971), un dels exponents més importants de la fotografia catalana, permet explicar la quotidianitat de l’ofici i alhora seguir de primera mà la història de Catalunya des de la perspectiva d’un intel·lectual, d’un self-made man. Català Pic és conegut sobretot com a fotògraf i com a autor del famós cartell «Aixafem el feixisme», però també va treballar en un banc, va ser aprenent, pintor i retratista, pare, activista de la pàtria petita, fototècnic publicitari, articulista i professor del Seminari de Publicitat, creador del Comissariat de Propaganda i cap d’edicions, literat sense publicacions, fotògraf industrial i artístic, calçotaire, alguerista, sardanista, viatger incansable i, sobretot, amic dels amics. A més, és el pare d’una nissaga de fotògrafs de renom: Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca.

Després de la presentació de la biografia del fotògraf «Pere Català i Pic: fotografia, publicitat, avantguarda i literatura, 1889-1971», editat per Rafael Dalmau, ara té lloc aquesta exposició retrospectiva amb 35 quadres representatius dels diferents moments de la seva producció entre 1915 i 1960: «1915-1932. Cal retratista, a Valls»; «1932-1939. La República i la Guerra, a Barcelona» i «1939-1971. Postguerra, industrialització, literatura». D’aquests moments es fa especial èmfasi en les seves idees sobre patrimoni, modernitat, avantguarda, publicitat i fotomuntatge.

«1915-1932. Cal retratista»

Pere Català i Pic va néixer l’any 1889 a Valls; per la mort del seu pare, la mare es trasllada a Barcelona i obre una casa de dispesa. El fill va haver de deixar els estudis amb dotze anys i va començar a treballar al Banc Hispano Americà el 1902. Lluitant al CADCI per la jornada intensiva, en un viatge a Roma troba la seva passió i es fa retratista a Valls. Fa retrats i fotografies de monuments per a la Mancomunitat de Catalunya i amb un grup d’amics aconsegueix canviar radicalment la ciutat amb la creació de l’agrupació Amics de les Belles Coses que lluita per la modernització cultural, social i econòmica: vol nous trens, un camp d’aviació, millor transport, més turisme, més obertura. Finalment, la política truca a la seva porta i es compromet amb el progrés que representava la República, però no es presenta com a candidat; vol marxar.

«1932-1939. La República i la Guerra»

Amb la República es desplaça a Barcelona a la recerca de la modernitat, la psicologia, la publicitat i la fotografia, una barreja estranya que en aquella època el converteix en avantguardista. Coneix món, viatja i crea, fa anuncis per als clients més importants, introdueix la fotografia a la publicitat, popularitza els fotomuntatges, i destaca com a professor de psicologia publicitària. Escriu un llibre sobre la seva recerca en aquest camp, producte de les seves classes i dels estudis experimentals, que queda inèdit.

Durant la guerra concep amb Jaume Miravitlles el Comissariat de Propaganda i fa un dels cartells de guerra més famosos: «Aixafem el feixisme». Com a cap d’Edicions té contactes amb tots els intel·lectuals, publica la reconeguda revista Nova Ibèria i més de dos-cents llibres, revistes, auques i pamflets en quatre llengües. Arriben els bombardeigs, la gana, l’exili i la mort.

«1939-1971. Postguerra, reindustrialització i literatura»

Amagat a casa seva i ofegat per la fi d’un projecte, Pere Català Pic viu la primera postguerra escrivint una literatura que ens ajuda molt a entendre la seva vida. Reprèn la feina a poc a poc quan les pors de les represàlies amainen, va recuperant l’alegria, cal seguir treballant, ha de mantenir tota la família. Recupera l’empresa familiar P.I.C. (Publicitat Il·lustrada Català) i amb l’ajuda dels seus fills, Francesc Català-Roca, Pere Català i Roca i Maria Àurea Català i Roca, va tirant endavant. Els amics exiliats tornen a omplir, a poc a poc, les penyes literàries. La Fira de Mostres i l’economia franquista dels anys cinquanta li permeten pagar els deutes i refer la seva vida.

Tanmateix, la cultura catalana no té prou força, el franquisme l’ofega i els catalanistes es barallen entre ells; no hi ha lloc per a un heterodox, per a un escriptor que no ho sembla o que ho intenta massa tard, quan la vida li deixa temps. L’any 1952 comença el seu darrer gran projecte, portar de París la fotografia color a Barcelona com una activitat rentable econòmicament; no se’n surt i la modernitat aquesta vegada li juga una mala passada. Seguirà fent, ferm en l’actitud amb què viu tota la vida: treballar, treballar, treballar i tornar a començar tantes vegades com calgui. Mor uns mesos abans de fer 82 anys, el 13 de juliol de 1971.

Horari d'obertura al públic

L'exposició es podrà visitar fins el proper 10 d'octubre en l'horari habitual: matins de dilluns a divendres, de 9 a 13 h, dissabtes i diumenges de 9.30 a 13.30 h; tardes, de dimecres a dissabte de 17 a 20 h.

Dimecres
04
ago
Dijous
05
ago
Divendres
06
ago
Dissabte
07
ago
Diumenge
08
ago