Exposició "El crit del bosc" sobre la M.A.T.

La fotògrafa alemanya Sonja Stich escull la lluita contra la MAT per l’exposició: “El crit del bosc”

Sonja Stich és una reconeguda fotògrafa alemanya especialitzada en reportatges de persones i natura que s’ha interessat pel moviment de NO a la MAT a la Selva.

L’exposició és un recull gràfic del bram de dolor que fa el bosc a través de les persones, plantes i animals del territori davant l’agressió del projecte de la MAT.

El 23 d'abril, el dia de Sant Jordi, a Santa Coloma de Farners s'inaugura l'exposició "El Crit del Bosc" que documenta el paisatge i les persones afectades pel projecte del traçat de la nova línia de Molt Alta Tensió (MAT) que volen construir, un cop més, pels boscos de les Guilleries.

La fotògrafa alemanya Sonja Stich, especialitzada en fotografia documental, va visitar recentment la zona afectada i va poder capturar en les seves fotografies artístiques als seus habitants, així com la flora i fauna en perill. Així doncs la fotògrafa ha escollit aquest tema pel seu proper treball fotogràfic i també ha preparat, juntament amb membres de la Plataforma No a la MAT i l’entitat Transalquimia, l’exposició que tindrà lloc del 23 d'abril fins el dia 9 de maig a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners.

Sonja Stich, que va néixer a Bonn i que viu a Barcelona amb la seva família, ha participat en algunes exposicions internacionals i ha guanyat diversos premis pels seus retrats de dones, nens, famílies i paisatges. Les seves obres enfoquen sobretot la relació entre els éssers humans i la natura.

En aquest cas s’ha volgut centrar en el bram que fa el bosc, al que sembla que molts de nosaltres no sabem o no volem escoltar, davant l’agressió sistemàtica que rep, com per exemple, de projectes com la MAT. Una agressió que silenciosament va intoxicant el nostre entorn; un ecocidi. L’exposició és una experiència d'immersió, a través de l’art, a la natura profunda que convida a les persones a passejar per diferents estats del bosc: bellesa, dolor… . El bosc crida a través de les plantes, animals i persones; i precisament les persones tenim el deure de portar al present la veu de les generacions futures.

Sonja Stich

Sonja Stich és una fotògrafa de documentals especialitzada en dones, nens i famílies. Viu entre el seu país d'origen, Alemanya, i la seva actual casa de Barcelona. Documenta la seva pròpia família, així com la gent i el paisatge que l'envolta. El seu treball es basa en la relació humana amb la natura i la família.

Exposicions destacades:

2020 International Center of Photography, New York, NY, ICP concerned

2020 Don’t take pictures „View from here“

2019 PhotoPlace Gallery, Middlebury VT, „Contemporary Landscape“ (group exhibition)

2019 Light Leaked, „Archiving Time: Aging and Legacy“ (group exhibition)

2019 PhotoPlace Gallery, Middlebury VT, „Trees: Life in the Slow Lane“ (group exhibition)

2019 Click Away, Dana Point, CA (group exhibition)

2016 One Ocean Club, Barcelona, Spain „Agua“ (solo exhibition)

2016 Click Away, Seattle (group exhibition)

2015 Click Away, San Antonio (group exhibition)

2015 Centre Cívic Convent de Sant Agustí, Barcelona, Spain (group exhibition)

2014 Click Away, Salt Lake City (group exhibition)

Premis destacats:

• Documentary Family Awards

• This is Reportage Family

• NY Photo Curator

Les seves fotos han estat publicades:

• International Center of Photography

• Photo Place Gallery

• Photography Monthly

• Shots Magazine

• Huffington Post

• Click Magazine

Pàgina web:

http://www.sonjastich.de/about-me/

Al llarg dels anys, tant en la meva vida privada com en la meva feina, he eliminat algunes capes de civilització. Per viure més a prop del meu nucli com a ésser humà, bàsicament he eliminat cada vegada més coses de la meva vida, coses que abans eren importants per a mi.

Vaig renunciar a la meva feina com a dissenyadora gràfica perquè el focus en els envasos bonics em repel·lia cada cop més. Amb la família ens vam traslladar de la ciutat a un poble, perquè els nens creixessin amb menys formigó, emissions, soroll i consum. Vam renunciar a l’oferta cultural i al confort de la ciutat.

Això és exactament el que m’agrada de la fotografia documental. Quan faig fotos de la meva família i amics, no vull somriures falsos ni tocs forçats, ni roba ni cases boniques per representar una imatge, ni camps de roselles ni postes de sol per provocar emocions.

No, vull fotografiar persones tal com les experimento quan no tinc una càmera amb mi.

Estar en contacte amb la natura m’ha esdevingut essencial. De jove dissenyadora, pensava que es podia passar tota una vida adulta a oficines, museus i cafeteries. Ara ja no puc imaginar una vida sense contacte diari amb els elements, les plantes i els animals. Utilitzar flors o mascotes com a requisit per a les fotos em sembla ridícul.

Em fa feliç veure amb quina naturalitat els meus fills interactuen amb la natura. I com el nostre forner experimenta amb diferents cereals. Com es reuneixen els nostres amics i familiars per celebrar festes tradicionals i fer grans focs. Com els nostres fills estan envoltats de plantes, animals, música i emocions reals.

Això és el que vull documentar. Sí, algun dia, els meus fills haurien d’oblidar que formen part del tot, que els humans no estan separats de la natura i dels altres éssers humans, del benèvol que són les rialles reals i els tocs sincers o el poc que necessiteu per ser feliç, espero que les meves fotos us recordin a ells.

Font: https://www.documentaryfamilyphotographers.com/pov-sonja-stich-documentary-family-photography/